El dia 30 de novembre de 1970 es compliren cinquanta anys de l’assassinat de Francesc Layret. Un grup d’advocats, dedicats com ell a la causa obrerista, van promoure diversos actes de recordatori de la tasca acomplerta cinquanta anys enrera per un dels dirigents del naixent proletariat català. D’un proletariat que havia de ser exonerat de tots els seus caps en poc temps. Un dels primers a caure en aquesta lluita aferrissada entre la nova classe i la classe burgesa, instal·lada, afermada i posseïdora de tots els poders, fou Francesc Layret. Ell va ser qui posà els fonaments del que hauria pogut ser una classe amb consciència de tal. Però la seva tasca quedà violentament segada el 30 de novembre de 1920, «en el desert i fosc carrer de Balmes», com ho fóra no gaire més tard la de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i la de tants altres. Actualment, després de cinquanta anys, el proletariat català encara no existeix. Les pedres que posaren Layret, Seguí, Companys, Barrera, Alomar i molts més continuen al seu lloc. Han desaparegut els homes, no la seva tasca. Encara que ningú no l’hagi feta progressar.” (de la nota preliminar de Xavier Romeu i Juvé). Aquesta és la cinquena edició de Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. Una peça escrita per Maria Aurèlia Capmany a partir del material aplegat per Xavier Romeu que és un clàssic del teatre català, una fita del moment de màxima expansió del teatre independent.

Arola editors, Col·lecció Textos a part, 87. Tarragona 2010
144 págs. Rústica 16,5x12 cm
ISBN 9788415248248